SÍ A LA CENDRA
No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja,
ni sabràs com van caure,
nobles i lents, els últims
avets de la muntanya.
No sentiràs si vénen
a poc a poc els passos
de l'orb fins a la porta.
Dormiràs ja per sempre,
sense més nom ni somnis,
triat per la mirada
de l'arquer, a trenc d'alba.
Per què tantes paraules
per al meu cansament?
|

Premeu: x2
|