La catalanitat i Europa

D'una banda, la catalanitat i, de l'altre, Europa. Dues banderes s'agermanen unides pels mateixos braços que les enlairen a l'espai d'un futur que s'està forjant. Catalunya pren forma femenina, mediterrània, ancestral.

La nostra terra duu
uns ulls cansants de temps
i el regust de menta
a la punta dels llavis.

Europa fou una dona fenícia
que el déu dels déus,
vehement, desitjava.

Zeus prengué la forma d'un brau,
raptà Europa
i se l'endugué a Creta;

donà el seu nom a un continent.

Europa és una porta,
un rostre bru
que es vessa en rius
i cobreixen els boscos,
de cims i valls
que no saben fronteres.

Estimem una dança
en que les mans s'enllacen.

Unim avui banderes,
els pobles que germinen
en aquest cos tan fèrtil.

Som d'un país d'un verd de pi i d'alzina,
d'un mar de llum que ens ensenya a ser lliures.

Carles Duarte

Pàgina inicial